MANS UNIDES: "SI EL CORONAVIRUS ARRIBA A L'ÀFRICA AMB TOTA LA SEVA FORçA, SERà CATASTRòFIC"

La joventut de la població africana no seria un impediment perquè la malaltia pogués propagar-se ràpidament a l'Àfrica si no es prenen mesures dràstiques.




Per la seva experiència de treball com a metge a l'Àfrica —15 anys a la República Democràtica de Congo i 17 en Camerun— la missionera Cristina Antolín coneix bé el que suposen les malalties i les deficients estructures sanitàries en la major part dels països de continent: "A l'Àfrica moren milers i milers de persones cada any, entre ells molts nins, per malalties com el paludisme, la sida, la tuberculosi, l'hepatitis o el xarampió, per no esmentar l'Ebola", afirma la religiosa.

Aquestes malalties arriben al continent africà en xifres molt superiors a la mitjana mundial perquè, a més, a l'Àfrica, disposen de pocs hospitals i centres sanitaris i tenen una ràtio molt baixa d'agents de salut pel que fa a la quantitat de població: "En la majoria de països africans tenen menys de 2 metges i menys de 10 infermeres per cada 10.000 habitants, mentre que, per exemple a Espanya, tot i haver-hi hagut una disminució els darrers anys, tenim una mitjana d'uns 40 metges i 50 infermeres per cada 10.000 habitants ", explica la metgessa espanyola. "En la majoria dels països africans no hi ha seguretat social i falten medicines essencials. Tot això, unit a programes de prevenció insuficients, a la manca d'aigua i de mesures higièniques, a l'amuntegament de la població i als desequilibris alimentaris, fa que hi hagi un gran nombre de persones vulnerables i amb molt risc de desenvolupar malalties, de manera que, si el coronavirus entràs al continent amb tota la seva força, seria, sens dubte, catastròfic", assegura la missionera espanyola. "Els índexs de morbiditat (malaltia) i de mortalitat serien altíssims perquè, donades les condicions del continent, totes les persones serien de risc", recalca Antolín.

Tota la població és vulnerable
Per a la religiosa espanyola, la joventut de la població africana, en un continent en el qual la majoria dels seus habitants -el 70% - tenen menys de 34 anys i només el 5% tenen més de 60 anys, no seria un impediment perquè la malaltia es desenvolupàs amb tota cruesa: "així com a Europa, les persones més vulnerables són les d'edat avançada, a l'Àfrica tota la població esdevé en vulnerable, ja que el desenvolupament i l'aplicació de programes de prevenció sanitària són escassos i la malnutrició està molt estesa", explica. Per a Cristina Antolín si la pandèmia es propagàs per Àfrica com en altres continents:

• La quantitat de centres sanitaris capacitats per diagnosticar i tractar el coronavirus seria mínima, l'espai per a aïllament dels malalts molt limitat i els serveis d'UCI gairebé inexistents.

• Donat el nombre tan baix de metges i infermers que té el continent, seria impossible poder assistir a la població afectada.

• La manca de material que existeix, fins i tot el més bàsic, provocaria que la transmissió i el contagi del personal sanitari fos molt més extens i greu.

• A l'Àfrica les recomanacions d'aïllament són difícils d'assumir i d'aplicar atès que la majoria de la gent "fa la vida fora de casa" ja que els habitatges són petites, mal condicionades, alberguen a moltes persones, es comparteixen llocs comuns -com cuines o latrines si n'hi ha- i hi ha poc "espai físic" per a guardar les distàncies recomanades ja que l'aglomeració de gent és una cosa habitual.

• Atès que la majoria dels seus habitants no tenen accés a l'aigua corrent, a productes de desinfecció, a materials de protecció com màscares o guants, seria molt difícil frenar la transmissió.

• En molts països d'Àfrica, la majoria de la gent viu de l'economia de subsistència, treballa "avui" per poder menjar i alimentar la seva família "avui"; per la qual cosa seria molt difícil que poguessin deixar el treball diari, ja que no tindrien possibilitat d'obtenir el seu "pa de cada dia".

Fins al moment, el Covid19 no sembla estar tenint gran incidència a l'Àfrica subsahariana, on el nombre reportat de persones contagiades és molt inferior als que s'estan produint a Europa o als països del Nord d'Amèrica, gràcies, en gran part, a la ràpida reacció dels governs africans per fer front a la pandèmia.

Cristina Antolín lloa la conducta de molts d'aquests governs que, conscients de la vulnerabilitat i limitacions del seu continent, ja estan prenent decisions per tancar les portes al virus o contenir els casos existents, evitant la seva propagació.