Malalts, ancians i professionals de la salut celebren la Jornada Mundial del Malalt


11 de febrer de 2020. 19:15h.

Persones properes a la Pastoral de la Salut, malalts, familiars, personal sanitari i voluntaris es feren presents a l'Eucaristia presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull.



La Diòcesi celebrà la Jornada Mundial del Malalt a la Parròquia de Sant Miquel aquest dimarts 11 de febrer. Persones properes a la Pastoral de la Salut, malalts, familiars, personal sanitari i voluntaris es feren presents a l'Eucaristia presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, a la Basílica de Sant Miquel de Palma. Amb el lema "Acompanyar en la solitud", el Dicasteri per a la Promoció Humana Integral de la Persona proposa com a tema per a la Jornada Mundial del Malalt de l'11 de febrer: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11, 28). Així, «es proposen fixar-se en una de les causes d'aquest cansament que demanen ser alleujades: la solitud. Amb només fer una vista a les dades de la soledat ens adonam que té les dimensions d'una autèntica epidèmia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, s'estima que a Espanya hi ha 4,7 milions de llars unipersonals. Dos milions de persones majors de 65 anys viuen soles. Més de 850.00 majors de 80 anys viuen sols i molts presenten problemes de mobilitat».

En la seva homilia, Mons. Taltavull agraí a tots els presents el seu compromís per "alleugerir la solitud de tants". Quantes persones noten en la seva vida que s'ha anat acurçant el cercle de persones que l'envoltaven i a poc a poc perden l'acompanyament".

La celebració anual de la Jornada Mundial del Malalt té com a objectiu sensibilitzar el Poble de Déu i, per consegüent, les diverses institucions sanitàries catòliques i la mateixa societat civil, davant la necessitat assegurar la millor assistència possible als malalts: ajudar el malalt a valorar, en el pla humà i sobretot en l'espiritual, el patiment; fer que es comprometin en la pastoral sanitària de manera especial les diòcesis, les comunitats cristianes i les famílies religioses; afavorir el compromís cada cop més valuós del voluntariat, recordar la importància de la formació espiritual i moral dels agents sanitaris i, finalment, fer que els sacerdots diocesans i regulars, així com tots els qui viuen i treballen al costat dels qui pateixen, comprenguin millor la importància de l'assistència religiosa als malalts.


0 COMENTARIS